08th May2012

Sense solució aritmètica

Una de les tres grans preguntes que aquestes eleccions havien de respondre era quina seria la força hegemònica de l’esquerra grega. I la resposta és Syriza. Amb el 16,8% dels vots no solament esdevé la principal força de l’esquerra, ans s’enfila fins a la segona posició, dos punts per sota de la Nova Democràcia. I amb algunes dades que cal posar en relleu: que Syriza ha estat la força més votada pels joves i pels sense-feina; i també per tota la regió d’Atenes, on la victòria de l’esquerra radical és incontestable i obté el primer lloc.

Aquest bon resultat de Syriza neguiteja molta gent. Els grans mitjans grecs, per exemple, han estat extremadament agressius a l’hora d’entrevistar els representants de l’esquerra radical: ‘i amb qui penseu pactar? com ho fareu? com? com?’ Curiosament aquests mateixos mitjans han estat molt indulgents envers els neonazis d’Aurora Daurada, el partit que va exigir als periodistes que s’aixequessin quan entrava el seu capitost. Ordre que van seguir quasi tots…

Aquesta era la segona gran pregunta –i també la segona gran qüestió post-electoral: què faran els neonazis. La resposta és que han entrat espectacularment al parlament, tot i ser la sisena força en nombre de diputats. És important d’observar, tanmateix, que un 7,5% dels votants que el 2009 van elegir la Nova Democràcia ara han votat els neonazis; també els han votats un 4,5% dels qui aleshores elegiren el Partit Socialista.

Però la tercera gran qüestió, i la més important en definitiva, és qui governarà el país en aquestes condicions?

Als dos grans partits tradicionals, banderers del rescat europeu, els manquen tres escons per a poder formar govern. Podrien provar d’atreure tres diputats de Grecs Independents –una escissió de la Nova Democràcia molt antirescat i fins i tot antieuropea. És possible que alguns diputats canviessin de bàndol en canvi d’algun ministeri; però que sigui possible no vol pas dir que sigui fàcil, i a Grècia menys que enlloc del món.

De moment, la Nova Democràcia va renunciar ahir a formar govern, i ara la pilota és al camp de Syriza. Alexis Tsipras té ara l’encàrrec de formar govern i això fa d’aquest home de trenta-vuit anys una referència impossible de defugir en la política grega. Els seus adversaris critiquen el seu populisme, però ningú no dubta que gràcies a ell Syriza ha estat l’autèntica oposició del parlament grec i ningú no pot dubtar que ha fet una campanya electoral brillant i que ha marcat l’agenda. Ha sabut fer que tothom discutís la seva proposta de renegociar el memoràndum de la troica i de fer perdonar una part del deute grec sense abandonar ni l’euro ni la Unió.

Tot i amb això, Tsipras sap que els nombres no li són favorables. Per culpa de la llei electoral que regala cinquanta diputats a la formació que obté el primer lloc (Nova Democràcia, en aquest cas) no hi ha prou diputats a l’esquerra per a formar una majoria. Ni en el cas que el Partit Comunista, tan autista com sempre, l’Aliança Democràtica o fins i tot una part del PASOK s’avingués a fer-li costat.

Segons la llei grega, Syriza té tres dies per mirar de formar govern. I Tsipras de ben segur que els aprofitarà per parlar amb tothom i repetir una vegada més el seu missatge en favor de la unitat de tota l’esquerra hel·lena, mirant d’induir, sobretot, la reforma del vell Partit Comunista, que ha tornat a perdre l’ocasió d’entendre què passa al país.

És gairebé impossible que Syriza aconsegueixi prou vots per a constituir una coalició estable de govern i, per tant, haurà de passar el testimoni al PASOK i als altres partits que no tenen cap mena de possibilitat de formar govern. És a dir, que els grecs ens encaminarem cap a unes noves eleccions. Però no pas a unes eleccions qualssevol ni a un govern provisional com tants.

Perquè ni la Nova Democràcia ni el PASOK no volen unes noves eleccions, car saben que les podria guanyar l’esquerra radical, que diumenge va rebre una injecció de moral i de popularitat enorme. I doncs? Si l’esquerra radical no pot formar govern ni es pot formar un govern sense l’esquerra radical quina alternativa hi ha?

Per sorprenent que pugui semblar n’hi ha una: que la Nova Democràcia i el PASOK facin costat, exclusivament parlamentari, a Syriza. Imaginem-nos-ho: Tsipras hauria de governar sense haver-s’ho proposat, sense tenir prou gent preparada per a fer-ho i sense un esquema clar de com vol portar a terme les seves promeses. I el PASOK i la Nova Democràcia es limitarien a esperar que també l’esquerra radical s’enfonsés en el fang de la governació grega.

Us recomano d’estar ben atents a la pantalla…

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>